La fundacio

La Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons va ser creada l’any 1971. La seva finalitat és la concessió d’ajuts per a l’ampliació d’estudis en l’àmbit de la medicina, ciències experimentals, lletres i música.
laboratori

Ajuts

La Fundació concedeix ajuts per a estudis de postgrau a titulats per determinades facultats de la Universitat de Barcelona i dels Conservatoris Superior de Música del Liceu i Municipal de Barcelona.
pedroipons_slider

Dr. Pedro i Pons

En el seu testament, el Dr. Agustí Pedro i Pons va instituir la Fundació com a hereva universal, i la va dotar amb una part important dels seus béns.
prev next
La Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons va ser creada l’any 1971. La seva finalitat és la concessió d’ajuts  per a l’ampliació d’estudis en l’àmbit de la medicina, ciències experimentals, lletres i música.

 

Noticies


Una visita al jardí de les delícies
There are no translations available.

Una visita al jardí de les delícies

07/10/2016

Recerca

uni1

Comença el cicle de Visites botàniques que organitza La UB Divulga.

uni2

«Per a una planta és important tenir un fruit que arribi ben lluny», destaca l’expert.

uni3

El professor Ramon Maria Masalles.

uni4

El lloc per posar punt final a la visita és estratègic.

Un grup de persones de mitjana edat s'han citat a la finca Pedro i Pons de la Universitat de Barcelona. La casa està situada a la falda de Vallvidrera i ofereix unes vistes privilegiades de la ciutat. Però no són les ganes de veure la silueta urbana el que els ha reunit, sinó la passió per la botànica que comparteixen tots ells. És dimarts, són dos quarts d’onze del matí, i comença la primera sessió del cicle de Visites botàniques que organitza La UB Divulga per apropar aquesta disciplina al públic general.


Condueix la sessió Ramon Maria Masalles, professor emèrit de Botànica de la Facultat de Biologia i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, que explica la distribució de la vegetació a la finca, estructurada en tres parts diferenciades: una zona enjardinada, un antic hort i un bocinet de bosc. Tot i que som davant d’un concentrat de tota la vegetació que podem trobar a Barcelona i rodalies, el Dr. Masalles posa en relleu que al camí d’entrada al recinte hi ha exemplars de Carpinus betulus, originaris de l'Europa central i gens habituals a Catalunya. Aprofitant que la visita comença a sota d’un til·ler, explica les diferències entre els arbres caducifolis i els perennifolis; dóna un truc per identificar un til·ler mirant si a la part de sota de la fulla hi ha pèls blancs, i comenta la forma singular del seu fruit, que permet que pugui desplaçar-se arrossegat pel vent. «Per a una planta és important tenir un fruit que arribi ben lluny: així s’assegura la supervivència de l’espècie», destaca l’expert.
Davant la mirada atenta del grup, el professor Masalles va d’un arbre a l’altre i d’una planta a la següent. El botànic posa a prova els visitants i es nota que en saben una mica perquè reconeixen totes les espècies. Aprofita, aleshores, per aprofundir en temes com ara el sofisticat funcionament del creixement del tronc dels arbres, o per analitzar les característiques i la tipologia de les plantes crasses o suculentes —pròpies d’indrets amb escassetat d’aigua— i explicar que algunes d’elles s’han convertit en espècies invasores al nostre territori. També repassa les particularitats de la doble nomenclatura que acostuma a emprar-se en botànica (en llatí i en llengua vulgar), així com l’origen dels noms llatins, que de vegades s’estableixen a partir del lloc de procedència de la planta, o en altres ocasions usen el nom del benefactor del botànic que va classificar la planta per primera vegada.


Durant la passejada, l’expert comenta també la utilitat de la poda de les plantes; els diferents sistemes de ramificació segons les espècies; la funció que tenen les garses com a disseminadores dels fruits; les característiques de les anomenades plantes paràsites, com per exemple els frares, i les diverses tipologies de plantes enfiladisses i entapissants, que se subjecten mitjançant ventoses, ungles de gat o arrels rígides, entre d'altres.


Les anècdotes i les curiositats també hi tenen cabuda: sobre el fruit del lledoner, per exemple, que «té la mida exacta de l’orifici d’un bolígraf Bic, i ja us podeu imaginar que ha estat un joc recurrent de molts nens i nenes». En relació amb el margalló: «Hi ha pintures faraòniques que mostren com els esclaus sacsejaven branques de flors masculines al voltant de les palmeres femenines, per fecundar-les». I sobre els fruits del cirerer d’arboç —que són comestibles—, explica que tenen una mínima quantitat d’alcohol, cosa que pot comportar que, en alguna ocasió, en una excursió amb l’escola, per exemple, si un alumne en menja molts s’arribi a marejar una mica.


Sense perdre pistonada, els visitants s’animen a fer preguntes: «A què és degut el color groc que presenten de vegades algunes fulles?». I descobrim, aleshores, que les fulles que tenen pinzellades esgrogueïdes s’anomenen variegades, i que aquesta decoloració es pot produir per dos motius: perquè la planta perd la capacitat de produir clorofil·la, o perquè la planta té una infecció causada per un virus.


Col·locats just a sota d’un arbre de l’amor o arbre de Judes, el mestre explica l’origen dels dos noms: el primer, motivat per la forma de cor de les fulles i el color rosa de les flors; el segon, perquè hi ha qui diu que Judes es va penjar d'un arbre d’aquesta espècie. El lloc per posar punt final a la visita és estratègic perquè s’hi pot llegir, escrita a la paret, una citació de Confuci: «Déu meu, dóna'm només això a la vida i en tindré prou: una casa plena de llibres i un jardí ple de flors».


Els visitants acaben entusiasmats i amb tantes ganes de repetir que pregunten com es poden inscriure a una de les visites que tindrà lloc al jardí Ferran i Soldevila de l’Edifici Històric de la Universitat els dies 24, 25, 26 i 27 d’octubre. A més de Ramon Maria Masalles, participen com a guies en aquesta activitat César Blanché, catedràtic del Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient i membre de l'IRBio, i José Manuel Blanco Moreno i Estela Illa Bachs, tots dos professors del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (UB-IRBio).
L’organització de les Visites botàniques és a càrrec de la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de l’Àrea de Comunicació de la Universitat de Barcelona, amb el finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat - Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia.

 
Ciril Rozman - 15 minuts

Ciril Rozman, professor emèrit de Medicina: «Avui en dia hi ha massa especialització i crec que s’hauria de recuperar l’esperit de la medicina interna»

10/12/2012

Entrevistes

Ciril-Rozman

«Crec que l’especialitat de la medicina interna   no tindrà mai més el prestigi que va tenir a mitjans del segle passat.»

El doctor Ciril Rozman (Ljubljana, 1929), que el 1967 va guanyar la càtedra de Patologia i Clínica Mèdiques de la Universitat de Salamanca i, el 1969, la de Barcelona, destaca per la seva àmplia trajectòria en el món universitari i hospitalari. Rozman, deixeble de dos referents de la medicina catalana, el fundador de l’Escola Catalana de Medicina, Agustí Pedro Pons, i el creador de l’Escola d’Hematologia de Barcelona, Pere Farreras Valentí, va liderar el 1976 el primer trasplantament al·logènic de medul·la òssia a Espanya.

Rozman és també el director del manual Medicina interna,de Farreras-Rozman, una obra de referència obligada en el món de la docència en Medicina, i ha estat editor de la revista Medicina Clínica entre el 1972 i el 1999. A més d’assumir el càrrec de president de la Comissió Assessora de Trasplantament de Progenitors Hemopoètics de la Generalitat de Catalunya (1994), ha rebut diverses distincions, com ara la Medalla Narcís Monturiol (1986), la Medalla Josep Trueta (1997), la Creu de Sant Jordi (1990) i el Premi Rei Jaume I de medicina clínica de la Generalitat Valenciana (1995). Així mateix, ha estat nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Granada (1997), la Universitat de Salamanca (2004) i la Universitat Catòlica de València Sant Vicenç Màrtir (2011), i ambaixador de la República d’Eslovènia per a la Ciència (1996). Finalment, ha donat projecció internacional a l’Escola d’Hematologia Farreras Valentí.


Aquest text és un extracte de la conversa que va mantenir amb el catedràtic del Departament de Medicina, i actual degà de la Facultat de Medicina, Francesc Cardellach, dins la col·lecció de vídeos titulada 15 minuts amb… que es publiquen al web de la UB. Podeu veure la conversa en aquest enllaç

L’arribada a Barcelona

Vaig néixer a Ljubljana, capital d’Eslovènia, i per circumstàncies de la Segona Guerra Mundial vaig haver de marxar del meu país natal. Va ser la primavera del 1948, i al setembre vaig començar a estudiar Medicina a Barcelona.

No sabia ni català ni castellà, i al cap d’un mes i escaig ja em vaig haver d’examinar d’Histologia. A banda d’aprendre’m de memòria el contingut de l’assignatura, vaig aprendre com ho havia d’escriure en castellà durant un temps que ja estava predeterminat. «I va aprovar l’examen?», em pregunta el Dr. Cardellach. «Vaig treure matrícula d’honor», contesto, rient.

La vocació

Recordo dos moments a la meva vida, un als 13 anys, quan estava a Ljubljana, i era per un tema altruista d’ajudar la gent. L'altre, quan vaig arribar a Barcelona, i la decisió la vaig prendre per raons pràctiques. Havia d’escollir una carrera que fos aplicable a qualsevol lloc del món.

En relació amb la llengua, tant el Dr. Pedro Pons com el Dr. Farreras Valentí passaven visita en català, i totes les activitats es feien en català. Vaig aprendre català com a segona llengua d’aquest país i m’agrada aprendre’l bé i també escriure’l. A més, jo em sento molt d’aquí.

Els referents

El tercer i quart curs vaig entrar d’intern a la clínica mèdica que dirigia el Dr. Pedro Pons, un gran internista de la medicina del segle passat. Treballava molt amb els malalts i en realitat hi va haver una època en què no anava a classe. Al matí veia els malalts, i a la tarda, estudiava. El primer curs érem 300, llavors no havia numerus clausus. També hi havia sis o set noies, i ara són un 75 %.

El Dr. Pedro Pons era un home que estudiava moltíssim i era el motor de la clínica mèdica. Va ser l’introductor de l’hematologia a la clínica, una especialitat molt abandonada que va estudiar a l’estranger. Recordo com, aprenent a auscultar, a vegades sobre el mateix malalt, com feia el Dr. Pedro Pons, amb un mocador i sense fonendoscopi, em vaig infectar i vaig passar un any fent tractament sense veure malalts. Durant aquest temps, vaig estar al laboratori d’hematologia, que dirigia el Dr. Ciscar. Allà vaig aprendre molta citologia i va ser l’inici de la meva tesi doctoral, dedicada a l’estudi de les cèl·lules de la melsa.

Medicina interna

Els dos noms —el de Farreras i el meu— han quedat units pel llibre Medicina interna, de Farreras-Rozman. Aquesta (n’agafa el darrer número publicat que acaba d’arribar) és l’edició número 17 i té 83 anys, igual que jo. Crec que l’especialitat de la medicina interna no tindrà mai més el prestigi que va tenir a mitjans del segle passat, quan teníem dos grans internistes a Espanya de gran reputació social: el Dr. Gimenez Díaz, a Madrid, i el Dr. Pedro Pons, a Barcelona, seguit pel Dr. Farreras Valentí.

Malgrat tot, crec que avui en dia hi ha massa especialització i que l’esperit de la medicina interna, l’essència de l’internisme, s’hauria de recuperar. Perquè quan es fa l’assistència mèdica, el metge ha d’entendre el malalt des de tots els vessants, no només el biològic, també les seves característiques psíquiques i les seves circumstàncies socials.

Em diuen que sóc l’últim de la saga. He vist els temps del trànsit i he viscut la desaparició del prestigi de l’internista, i l’he assumit. Potser he tingut la sort d’haver-me dedicat a la recerca en hematologia i això m’ha permès seguir una evolució «correcta». He mantingut la capacitat de la medicina interna, segueixo veient malalts i segueixo estudiant medicina.

L’Hospital Clínic

Després de llegir en una revista que a Seattle curaven un percentatge alt de malalts amb anèmia plàstica —quan aquí se’ns morien—, vam decidir anar a Seattle, amb el Dr. Granyena, per aprendre’n la tècnica. Vam comprar tot el material necessari i al cap de pocs mesos ja vam fer el primer trasplantament al·logènic de medul·la òssia. Era l’any 1976.

El 1972, l’Hospital Clínic no tenia plantilla, només tenia els catedràtics i els professors adjunts de la Facultat de Medicina de la UB, i ningú més. Llavors es va contractar el Dr. Asenjo perquè dissenyés la reforma de l’estructura de la plantilla. Crec que aquella reforma ha donat els fruits que avui recull el Clínic. El Clínic, malgrat les seves dificultats, particularitats i anomalies —sobretot la manca d’unió amb la Universitat, que és greu—, és el millor hospital universitari que hi ha a Espanya.

La Fundació Carreras

El nostre grup va atendre el cantant Josep Carreras quan estava malalt. El vam tractar i va respondre bé, i després vaig ser el seu metge de capçalera. Amb ell hem fet molts projectes. La Fundació Carreras ha ajudat en molts avenços de l’hematologia, principalment en l’àmbit de la leucèmia. L’últim projecte és la creació d’un institut de recerca en leucèmia que porta el nom de Josep Carreras i que té l’objectiu de curar tots els malalts de leucèmia.

Quan vaig començar com a metge, els malalts de leucèmia morien tots. Avui en dia, gràcies a la quimioteràpia —cada dia millor—, i al trasplantament de moll de l’os, es curen un 80 % de nens i un 50 % d’adults, però l’objectiu és que es curin tots els malalts, i això em manté actiu.

També em mantenen actiu els pacients d’arreu d’Espanya. Vinc a l’hospital tres o quatre dies a la setmana, i per això no vull que em jubilin, públicament!

Model d’educació mèdica

En l’educació mèdica s’ha de distingir molt bé el grau i el postgrau. El postgrau, o MIR d’especialització, va ser un gran avenç de la medicina espanyola. Tot i així, els alumnes actualment estudien només per treure’s el MIR i no per aprendre a ser metges. Els estudiants dediquen molts anys a estudiar la part cognitiva de la medicina i no la formació en medicina.

 
15 minuts amb... Ciril Rozman
No hi ha vídeo
 
Apropa’t a la UB

14_2

14_2_2

14 de Febrer de 2.012

Avui comença una nova edició de l'activitat Apropa’t a la UB, dirigida a estudiants de secundària, que es durà a terme entre els mesos de febrer i abril. Aquestes sessions, que organitza el Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE), pretenen, mitjançant visites guiades i teatralitzades, donar a conèixer la Universitat de Barcelona als joves estudiants. Enguany, els alumnes coneixeran el personatge del doctor Agustí Pedro i Pons (1898-1971).

Durant l’Apropa’t a la UB, els estudiants recorren alguns dels espais més emblemàtics de l’Edifici Històric acompanyats d'un guia i d'un personatge històric de l'àmbit de la ciència vingut del passat. En aquesta edició, el personatge és el doctor Agustí Pedro i Pons, un metge molt reconegut per la seva tasca assistencial i que havia estudiat a la UB, on es va llicenciar el 1919. Pedro i Pons va deixar bona part de la seva fortuna personal a la Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons, que continua amb la tasca de fomentar la ciència i la cultura. Enguany, l'entitat ha celebrat el 40è aniversari.

L'activitat amb els estudiants de secundària també inclou la xerrada «Claus i eines de futur», amb la qual se'ls informa sobre l’oferta formativa de la UB i se'ls respon els dubtes que plantegin en relació amb el món universitari.

La teatralització de la visita, que coordina la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de la UB, té el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia - Ministeri d'Economia i Competitivitat.

També en el període de febrer a abril, el SAE coordina l’activitat La UB s’apropa, en què diferents professors de la Universitat d’àmbits de coneixement diversos fan xerrades sobre l’oferta formativa de la UB en centres de secundària d'arreu de Catalunya.

 

 
Apropar-se a la veu dels arbres

arbres.JPG_1324994183

arbres2.JPG_1448121016

6 de Febrero de 2.012

La veu dels arbres és el títol d’una nova activitat de divulgació centrada en el món de la dendrocronologia, la ciència que estudia els anells de creixement dels arbres i de les plantes llenyoses. L’activitat, que tindrà lloc el proper mes de març a la Finca Pedro Pons de la UB, consisteix en un espectacle de clown i un muntatge audiovisual, i inclou una visita botànica guiada pel professor Ramon M. Masalles, catedràtic de Botànica de la Facultat de Biologia de la UB. Per als interessats a participar-hi, el termini d’inscripció ja és obert i es pot formalitzar a l’enllaç .

L’espectacle té com a fil conductor el paral·lelisme entre la vida d’un arbre i la d’una persona. A través del llenguatge corporal, es transmet la importància d’aquests éssers vius i les valuoses informacions que amaguen els anells de creixement. Per la seva banda, la visita guiada té com a objectiu apropar la botànica al públic general i donar a conèixer aspectes rellevants d’aquesta disciplina, sovint desconeguda.

L’activitat La veu dels arbres està organitzada per la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de l’Àrea de Comunicació de la UB, amb finançament del Ministeri d'Economia i Competitivitat- Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

 

 
Acte del 40 Aniversari de la Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons
This text is replaced by the Flash movie.

La Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons commemora els 40 anys de la seva creació en un acte que té lloc el 22 de novembre de 2011 a l'Aula Magna de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB). Aquest acte és alhora un acte d'homenatge al Dr. Agustí Pedro i Pons; i en el seu decurs hi intervenen el rector de la UB i president de la Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons, Dr. Dídac Ramírez; i el degà de la Facultat de Medicina de la UB i secretari de la Fundació, Dr. Francesc Cardellach. A més, s'imparteixen les conferències: «Agustí Pedro i Pons, l'home i l'obra» a càrrec del Dr. Màrius Foz i «Reflexions entorn de la figura de Pedro i Pons» a càrrec del Dr. Joan Guinovart.
 
Concert 40 Aniversari de la Fundació Agustí Pedro i Pons

concert

Amb motiu de la celebració de la festivitat de Santa Cecília, els joves intèrprets del Conservatori del Liceu ofereixen un concert per celebrar el 40è aniversari de la Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons. L'acte té lloc el 22 de novembre de 2011 al Auditori del Conservatori del Liceu

 
La Fundació Pedro i Pons conmemora els 40 anys de la seva creació

Foto1

Aquesta Fundació va ser creada pel doctor Agustí Pedro i Pons l’any 1971.

22/11/2011

La Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons commemora els 40 anys de la seva creació en un acte que tindrà lloc el dimarts 22 de novembre, a les 12 hores, a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina de la UB (Casanova, 143). En el decurs de l’acte hi intervindran el rector de la UB i president de la Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons, Dr. Dídac Ramírez, i el degà de la Facultat de Medicina, Dr. Francesc Cardellach, i s’hi impartiran les conferències «Agustí Pedro i Pons, l’home i l’obra», a càrrec del Dr. Màrius Foz, i «Reflexions entorn de la figura de Pedro i Pons», a càrrec del Dr. Joan Guinovart. L’acte es podrà seguir en directe a través del web d’UBTV.

També en el marc de l’aniversari, el mateix dimarts, a les 20 hores, l’Auditori del Conservatori del Liceu (Nou de la Rambla, 88) acollirà un concert d’homenatge a la figura del Dr. Agustí Pedro i Pons. El concert serà a càrrec de joves intèrprets del Conservatori Superior de Música del Liceu: Laura Erra (viola), Anna Villaescusa (piano), Rebeca Myar (piano), Sara Almohalla (piano) i Carmen Mateo (soprano). Els intèrprets —representants de tots els departaments del Conservatori— oferiran un programa variat en estils i gèneres, des del barroc fins al segle XX, passant pel romanticisme, amb obres d’A. Scarlatti, F. Schubert, A. Arutiunan, A. Babajanyan i H. Villa-Lobos. L’entrada és gratuïta i l’aforament és limitat. El concert també es retransmetrà en directe per UBTV.
 
La Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons va ser creada l’any 1971 pel doctor Agustí Pedro i Pons, degà de la Facultat de Medicina durant el període 1954-1957, fundador i president de diverses institucions mèdiques i un pioner destacat en el foment de la ciència i la cultura. Al seu testament, el Dr. Pedro i Pons va instituir la Fundació com a hereva universal, dotant-la de béns mobles (mobiliari i quadres que tenia a la seva finca de l’avinguda de Vallvidrera), juntament amb una dotació important en valors mobiliaris, que ha permès a la Fundació convocar nombroses beques, en principi amb caràcter anual, per a titulats recents, amb la finalitat d’ampliar estudis o fer treballs de recerca.
 
Actualment, la Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons és una entitat beneficodocent que té l’objectiu de concedir beques per a estudis de postgrau als titulats dels ensenyaments de Medicina, Farmàcia, Matemàtiques, Física, Química, Biologia, Geologia, Filologia, Filosofia, Pedagogia, Psicologia, Geografia i Història. També destina beques per a estudis musicals, de composició i cant, a favor de titulats del Conservatori Municipal de Música de Barcelona i de titulats del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.

Foto2

La Fundació està ubicada a la Finca Pedro i Pons (avinguda de Vallvidrera, 25).


En els seus 40 anys d’existència, la Fundació ha atorgat 1.844.215,93 euros en ajuts, distribuïts en les àrees següents: Medicina (795.174,09 euros); Farmàcia (173.310,71 euros); Ciències (232.944,93 euros); Lletres (231.429,91 euros) i, finalment, Música (411.356,29 euros).
 
Agustí Pedro i Pons, pioner en el foment de la ciència i la cultura

Agustí Pedro i Pons (1898-1971) es va llicenciar l’any 1919 en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona, i es va doctorar en Medicina el 1925 amb la tesi La enfermerdad de Banti y los síndromes esplenohepáticos en clínica. L’any 1927 va ser nomenat catedràtic de Clínica Mèdica a la Facultat de Medicina de la UB, de la qual va ser degà del 1954 al 1957. Va tenir una gran activitat docent i el seu mestratge va ser dels més eficaços de la medicina catalana contemporània. Va presidir l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1939-1958) i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1957-1971).
 
També va fundar i dirigir les revistes Medicina Clínica i Revista Española de Reumatismo y Enfermedades Osteoarticulares. La seva obra més important és el Tratado de Patología y Clínica Médicas, en sis volums, on recull dades de 48 tesis doctorals i que va esdevenir obra de consulta bàsica durant molts anys.
 
La tasca assistencial del professor Pedro i Pons va ser molt important. La seva qualitat humana va travessar les barreres de l’hospital i va arribar al carrer, on es va convertir durant molts anys en el metge consultor de fama indiscutible. El seu magisteri va arribar a molts pacients a través de les consultes que li feien els companys de professió. També va participar en moltes activitats socials i ciutadanes. Va contribuir, per exemple, a la conservació del Teatre Romea o dels Jocs Florals de Barcelona.
 
A més, el professor va saber sumar a la seva vocació universitària una gran generositat. Així, en el seu testament va deixar la major part de la seva fortuna personal a la Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons.
 
El professor Pedro i Pons va ser pioner en el foment de la ciència i de la cultura, i va apostar per un futur millor mitjançant el finançament de projectes de recerca i d’estudi de qualitat, una tasca que continua avui dia la Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons, ja que aquest és l’instrument per fer progressar la societat.

La Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons commemora els 40 anys de la seva creació en un acte que tindrà lloc el dimarts 22 de novembre, a les 12 hores, a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina de la UB (Casanova, 143). En el decurs de l’acte hi intervindran el rector de la UB i president de la Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons, Dr. Dídac Ramírez, i el degà de la Facultat de Medicina, Dr. Francesc Cardellach, i s’hi impartiran les conferències «Agustí Pedro i Pons, l’home i l’obra», a càrrec del Dr. Màrius Foz, i «Reflexions entorn de la figura de Pedro i Pons», a càrrec del Dr. Joan Guinovart. L’acte es podrà seguir en directe a través del web d’UBTV.

 
També en el marc de l’aniversari, el mateix dimarts, a les 20 hores, l’Auditori del Conservatori del Liceu (Nou de la Rambla, 88) acollirà un concert d’homenatge a la figura del Dr. Agustí Pedro i Pons. El concert serà a càrrec de joves intèrprets del Conservatori Superior de Música del Liceu: Laura Erra (viola), Anna Villaescusa (piano), Rebeca Myar (piano), Sara Almohalla (piano) i Carmen Mateo (soprano). Els intèrprets —representants de tots els departaments del Conservatori— oferiran un programa variat en estils i gèneres, des del barroc fins al segle XX, passant pel romanticisme, amb obres d’A. Scarlatti, F. Schubert, A. Arutiunan, A. Babajanyan i H. Villa-Lobos. L’entrada és gratuïta i l’aforament és limitat. El concert també es retransmetrà en directe per UBTV.
 
La Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons va ser creada l’any 1971 pel doctor Agustí Pedro i Pons, degà de la Facultat de Medicina durant el període 1954-1957, fundador i president de diverses institucions mèdiques i un pioner destacat en el foment de la ciència i la cultura. Al seu testament, el Dr. Pedro i Pons va instituir la Fundació com a hereva universal, dotant-la de béns mobles (mobiliari i quadres que tenia a la seva finca de l’avinguda de Vallvidrera), juntament amb una dotació important en valors mobiliaris, que ha permès a la Fundació convocar nombroses beques, en principi amb caràcter anual, per a titulats recents, amb la finalitat d’ampliar estudis o fer treballs de recerca.
 
Actualment, la Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons és una entitat beneficodocent que té l’objectiu de concedir beques per a estudis de postgrau als titulats dels ensenyaments de Medicina, Farmàcia, Matemàtiques, Física, Química, Biologia, Geologia, Filologia, Filosofia, Pedagogia, Psicologia, Geografia i Història. També destina beques per a estudis musicals, de composició i cant, a favor de titulats del Conservatori Municipal de Música de Barcelona i de titulats del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.
 
<< Inicia < Anterior 1 2 Següent > Final >>
JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL
logonou

© 2011 FUNDACIO UNIVERSITARIA AGUSTI PEDRO I PONS   Perfil del contratante   |  Mapa del web  |  Aviso legal

Diseño Web Globalgi