Una visita al jardí de les delícies

07/10/2016
Un grup de persones de mitjana edat s'han citat a la finca Pedro i Pons de la Universitat de Barcelona. La casa està situada a la falda de Vallvidrera i ofereix unes vistes privilegiades de la ciutat. Però no són les ganes de veure la silueta urbana el que els ha reunit, sinó la passió per la botànica que comparteixen tots ells. És dimarts, són dos quarts d’onze del matí, i comença la primera sessió del cicle de Visites botàniques que organitza La UB Divulga per apropar aquesta disciplina al públic general.
Condueix la sessió Ramon Maria Masalles, professor emèrit de Botànica de la Facultat de Biologia i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, que explica la distribució de la vegetació a la finca, estructurada en tres parts diferenciades: una zona enjardinada, un antic hort i un bocinet de bosc. Tot i que som davant d’un concentrat de tota la vegetació que podem trobar a Barcelona i rodalies, el Dr. Masalles posa en relleu que al camí d’entrada al recinte hi ha exemplars de Carpinus betulus, originaris de l'Europa central i gens habituals a Catalunya. Aprofitant que la visita comença a sota d’un til·ler, explica les diferències entre els arbres caducifolis i els perennifolis; dóna un truc per identificar un til·ler mirant si a la part de sota de la fulla hi ha pèls blancs, i comenta la forma singular del seu fruit, que permet que pugui desplaçar-se arrossegat pel vent. «Per a una planta és important tenir un fruit que arribi ben lluny: així s’assegura la supervivència de l’espècie», destaca l’expert.
Davant la mirada atenta del grup, el professor Masalles va d’un arbre a l’altre i d’una planta a la següent. El botànic posa a prova els visitants i es nota que en saben una mica perquè reconeixen totes les espècies. Aprofita, aleshores, per aprofundir en temes com ara el sofisticat funcionament del creixement del tronc dels arbres, o per analitzar les característiques i la tipologia de les plantes crasses o suculentes —pròpies d’indrets amb escassetat d’aigua— i explicar que algunes d’elles s’han convertit en espècies invasores al nostre territori. També repassa les particularitats de la doble nomenclatura que acostuma a emprar-se en botànica (en llatí i en llengua vulgar), així com l’origen dels noms llatins, que de vegades s’estableixen a partir del lloc de procedència de la planta, o en altres ocasions usen el nom del benefactor del botànic que va classificar la planta per primera vegada.
jardi1  jardi2
Durant la passejada, l’expert comenta també la utilitat de la poda de les plantes; els diferents sistemes de ramificació segons les espècies; la funció que tenen les garses com a disseminadores dels fruits; les característiques de les anomenades plantes paràsites, com per exemple els frares, i les diverses tipologies de plantes enfiladisses i entapissants, que se subjecten mitjançant ventoses, ungles de gat o arrels rígides, entre d'altres.
Les anècdotes i les curiositats també hi tenen cabuda: sobre el fruit del lledoner, per exemple, que «té la mida exacta de l’orifici d’un bolígraf Bic, i ja us podeu imaginar que ha estat un joc recurrent de molts nens i nenes». En relació amb el margalló: «Hi ha pintures faraòniques que mostren com els esclaus sacsejaven branques de flors masculines al voltant de les palmeres femenines, per fecundar-les». I sobre els fruits del cirerer d’arboç —que són comestibles—, explica que tenen una mínima quantitat d’alcohol, cosa que pot comportar que, en alguna ocasió, en una excursió amb l’escola, per exemple, si un alumne en menja molts s’arribi a marejar una mica.

Sense perdre pistonada, els visitants s’animen a fer preguntes: «A què és degut el color groc que presenten de vegades algunes fulles?». I descobrim, aleshores, que les fulles que tenen pinzellades esgrogueïdes s’anomenen variegades, i que aquesta decoloració es pot produir per dos motius: perquè la planta perd la capacitat de produir clorofil·la, o perquè la planta té una infecció causada per un virus.

Col·locats just a sota d’un arbre de l’amor o arbre de Judes, el mestre explica l’origen dels dos noms: el primer, motivat per la forma de cor de les fulles i el color rosa de les flors; el segon, perquè hi ha qui diu que Judes es va penjar d'un arbre d’aquesta espècie. El lloc per posar punt final a la visita és estratègic perquè s’hi pot llegir, escrita a la paret, una citació de Confuci: «Déu meu, dóna'm només això a la vida i en tindré prou: una casa plena de llibres i un jardí ple de flors».

jardi3  jardi4

Els visitants acaben entusiasmats i amb tantes ganes de repetir que pregunten com es poden inscriure a una de les visites que tindrà lloc al jardí Ferran i Soldevila de l’Edifici Històric de la Universitat els dies 24, 25, 26 i 27 d’octubre. A més de Ramon Maria Masalles, participen com a guies en aquesta activitat César Blanché, catedràtic del Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient i membre de l'IRBio, i José Manuel Blanco Moreno i Estela Illa Bachs, tots dos professors del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (UB-IRBio).
L’organització de les Visites botàniques és a càrrec de la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de l’Àrea de Comunicació de la Universitat de Barcelona, amb el finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat - Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia.