En el seu testament, el Dr. Agustí Pedro i Pons va llegar la finca de Vallvidrera a la Universitat de Barcelona.
L’edifici de la finca Agustí Pedro i Pons està ubicat a la part alta de Barcelona, als peus del parc natural de Collserola. Aquesta situació i l’entorn privilegiat fan que esdevingui un marc perfecte per a activitats institucionals i científiques.
La voluntat de recuperar-la per a l’activitat universitària ha convertit la finca en seu del Centre d’Estudis Internacionals, de la Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons, de la Sindicatura de Greuges i del Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona, entitats que la fan servir com a escenari de les seves activitats.
Així mateix, la finca Agustí Pedro i Pons és un espai idoni per a les activitats institucionals i per a sessions de treball del Rectorat de la Universitat de Barcelona, reunions dels òrgans de govern i, també, trobades d’entitats i associacions nacionals i internacionals vinculades amb la universitat i amb la recerca.
La inversió efectuada per la Universitat de Barcelona en la rehabilitació de l’edifici i en equipaments nous ha fet de la finca Agustí Pedro i Pons un dels espais emblemàtics de la institució. La finca disposa, a més, de la col·lecció d’obres d’art i del mobiliari del Dr. Agustí Pedro i Pons, dels quals la Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons és dipositària.
L’edifici principal correspon a una antiga masia del segle xvi, anomenada can Mestres o can Maestre. En els seus orígens, la casa va ser de la família Mumbrú de Sarrià. La construcció consta d’una planta baixa i de dues plantes més, i té una superfície construïda total de 750 m2. A l’interior hi ha una estructura formada per tres crugies de parets de maçoneria que, probablement, per la forma de la planta, són les que antigament formaven l’estructura originària de la masia.
La distribució dels espais de la crugia central està formada per un accés principal, que presideix una llar de foc construïda amb pedra; a la part esquerra hi ha l’escala principal de volta catalana de quatre trams i, a la dreta, a la part posterior de l’edifici, diversos despatxos i dependències; i en una de les façanes laterals, un porxo format per cinc arcades.
A la primera planta hi havia l’habitatge pròpiament dit, amb la sala d’estar i el menjador, i tots dos espais donaven a la façana principal. Aquesta és la planta on es pot gaudir de dues grans terrasses orientades al sud-est i al nord-est. Finalment, hi ha la segona planta, en forma de T, on destaquen dues grans sales.
Exteriorment, la construcció presenta una tipologia basilical, amb una façana simètrica (excepte en el porxo). Ressalta la crugia central amb l’alçada de les dues plantes i acabada, a la part superior, amb una terrassa amb barana balustrada. Les dues crugies laterals tenen una planta d’alçada, amb acabat de coberta de teules d’un vessant.
També cal destacar «el Patufet» de la finca, un penell articulat, de ferro, que es considera una peça única en l’espai aeri de Sarrià.
L’edifici està recollit en el Catàleg del patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona (1987).
